viernes, 7 de junio de 2013

El meu propi procés d'aprenentatge vist a través del "Raonament basat en Casos"


Les Noves Tecnologies de la informació i la Comunicació en mi Educació.

Cas 0002-1
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Els alumnes de Psicopedagogia participen de l'assignatura Noves Tecnoloiges de la Informació i la Comunicació en educació. L'assignatura pretén proporcionar bases teòriques per a una aproximació al fenomen de la incorporació de les Tecnologies de la informació i la Comunicació (TIC) en l'Educació des d'aquest marc socio-cultural de reflexió i, des d'un enfocament constructivista, oferir l'oportunitat als estudiants per valorar com les TIC poden potenciar el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediades que promoguin l'aprenentatge significatiu.
Índex
Contingut
Observacions
Context General
Experiència en ensenyament
De forma personal, Normalitzat, 43 anys i, 3 anys més d'experiència informal. A nivell de grup d'alumnes, no tinc coneixement de la mitjana d'edat.
---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
Les fem servir a classe i a casa, en general, formen part de la nostra vida, penso que des dels '80. 
---
Tipus d’escola
Estudis superiors. Universitat Oberta de Catalunya

Localització del centre
No s’especifica
---
Connexió
 Internet
---
Localització dels recursos tecnològics
Aula de l'assignatura, una part. L'altra, a casa de cada alumne. Doncs és una universitat a distància, que fa servir de forma essencial les TIC per al procés d'ensenyament-aprenentatge
---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes
No s’especifica

---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes
Majors d'edat. Amb estudis mínims, fins el batxillerat
---
Àrea / unitat
TIC

Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat
Treball de reflexió sobre la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació. Materialitzada a través d'un debat en què les intervencions s'han de sotmetre a unes regles prèvies que les condicionen com:
1.el model argumentatiu de Toulmin
2. la identificació de cada participant de forma aleatòria, amb un rol que condiciona les seves intervencions
3. la creació d'un blog on compartir les nostres impressions resta de reflexions provocades per l'experiència d'aprenentatge
4. la reflexió inter i intra alumne parant atenció en el possible canvi conceptual operat com a resultat de l'experiència
Materialització de les conclusions del debat en un informe i a través d'una eina conceptual que afavoreix la explicitació, de forma personal i individual, de les relacions entre conceptes. El que s'anomena treball en xarxa.
Selecció d'un problema per treballar educativament. Identificació en base a la teoria proporcionada en l'assignatura Elaboració del projecte d'intervenció. Implementació i avaluació. Conseqüent materialització en el blog.
Readaptació de la nostra experiència tant com a psicopedagogs, a l'hora de dur a la pràctica el nostre projecte com, com a alumne, a través de la metodologia de treball “Raonament Basat en Casos”. Conseqüent materialització en el blog.
Processos d'autoavaluació inter i intra alumnes
---

Nivell d’aprenentatge esperat
Que l'alumne disposi d'una competència digital bàsica com a coneixement previ que el permeti dur a terme totes i cada una de les experiències proposades fins arribar a l'aprenentatge significatiu.
---
Tipus d’activitat
Aplicació de les TIC
---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
Software específic (Cmaptools,...)
 
Raó per la qual la fa servir
Pont cap a la consolidació de l'aprenentatge significatiu
---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
Organització, Argumentació, Reflexió 

Dificultats trobades

---
Ajuda / col·laboració emprada
Col·laboració dels pares a casa buscant informació sobre els planetes
---
Rol del professor
Director, dinamitzador i proporcionador de les activitats estructurades i orientacions explícites que han de guiar l'alumne cap a l'aprenentatge significatiu.
---
Rol de l’estudiant
Explorador, descobridor conceptes i relacions, constructor del seu aprenentatge quan davant la presa de consciència de la distància entre els seus coneixements previs i els nous coneixements a què s'exposa necessiten d'algun pont/bastida que el permeti salvar l'obstacle per seguir el nivell d'aprenentatges i continuar en el sí del seu grup d'iguals,
---
Resultats
Observacions
Els alumnes realitzen les activitats requerides
Uns quants s'han quedat pel camí... quina paradoxa per l'ensenyant!

Avaluació de l’aprenentatge
Presentació de totes i cadascuna de els activitats encomanades han de servir com a dada objectiva per a l'avaluació. Doncs moltes de les activitats giren en torn de l' autoreflexió sobre si s'ha produït canvi conceptual o no, havent determinat de forma prèvia què hem d'entendre com a tal.
---
Lliçó apresa pel professor
Que els alumnes poden fer aquest tipus d’activitats, encara que no sense dificultats, Que cal enfrontar-se a cada procés d'aprenentatge havent-ho fragmentat a bocins per afavorir un bon pair.


Història completa

ENTREVISTADOR. Gràcies per tenir amb mi aquesta entrevista. Li desitjo preguntar per una bona història sobre tecnologia que vostè hagi experimentat.
ALUMNE. Faré referència a l'experiència que he tingut el plaer de gaudir en la classe de Noves Tecnologies de la informació i la comunicació en educació. L'assignatura es presentà amb un bon plegat de carpetes. Quelcom inusual en l'escriptori dels meus estudis de Psicopedagogia. I que evidencià que ens enfrontaven a una activitat vertiginosa. Com després es va demostrar.
El Forum és la gran eina que engega amb molta força per promoure l'aprenentatge col·laboratiu entre iguals. La seva força l'acompanya fins al final de l'experiència. Però la meva sensació ha estat sovint de percebre-la com un lloc de confusió, doncs el nombre de missatges d'ajut i no ajut era tal que era fàcil perdre la pròpia consulta.
Començàrem treballant la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació a través d'un debat “sui generis” doncs les consignes inicials no únicament condicionaven el missatge, ja que havíem d'adoptar un rol des del qual elaborar les intervencions. Sinó a més, tant l'hora de materialitzar el missatge, com en el nombre de missatges a emetre, t'obligava a prioritzar el fil en què volies participar. L'experiència va ser realment colpidora doncs, el fet d'obligar-te a complir amb els requeriments afavoria un treball molt intens a l'hora d'elaborar els arguments o a l'hora de rebatre'ls. La qual cosa elevà i molt el nivell del debat. Ens trobàvem al bell mig d'una experiència de debat com no n'havia experimentat mai a la UOC, en què a darrera hora tenia la sensació de participar en debats estèrils en què la gent descarrega el seu pensar sense ordre ni concert i sovint tens la sensació d'incorporar el teu missatge a d'altres que no tindran mai l'experiència d'ésser llegits. Potser el més pesat va ser elaborar les conclusions que havien de quedar reflectides al blog però, tot plegat va ser una bona experiència.
La segona experiència colpidora va ser el contacte amb l'eina per elaborar mapes de conceptes. Realment, t'obligava a treballar molt sobre com utilitzar-la però, un cop amb l'habilitat adquirida, era quan li treies profit. Molt molt bona experiència, tot i la feina que comportà, perquè entre altres coses, tens l'experiència física de que modeles el teu pensament per pensar d'una manera diferent a com ho venies fent, com d'obligar el teu pensament a caminar per un camí...
Finalment, l'autoreflexió sobre tot el procés viscut ràpidament et porta a concatenar totes les experiències cap una finalitat, la percepció d'haver estat subjecte de l'experiència d'un aprenentatge significatiu radical en unes quantes ocasions.
L'adaptació del nostre procés, no únicament com a psicopedagogs en el disseny, implementació i avaluació del nostre propi projecte d'acció, sinó i també com a alumnes, a l'experiència del raonament basat en casos, una metodologia que percebo amb una certa base histobiològica que tots utilitzem des de petits per adaptar-nos millor a l'entorn, la necessària introspecció que ens ha de portar a rememorar la particularísima experiència viscuda que ens permeti valorar les opcions preses en aquelles experiències semblants anteriors i els seus efectes per, en fer ús, enfrontar-nos a la resolució d'un problema. I, contribuir així, amb el nostre propi relat, a la construcció d'aquesta historia de vida col·lectiva.
ENTREVISTADOR. El professor suggeria cada una de el activitats que havíem de dur a terme.
ALUMNE. Sí. La relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i educació. La reflexió i subsegüent materialització en mapa conceptual, l'elaboració d'un projecte d'acció en base a un problema del nostre context,...
ENTREVISTADOR. Els va agradar?
ALUMNE. Si, molt. El producte acabat ens ha agradat molt.
ENTREVISTADOR. Què li va fer decidir-se per aquesta assignatura?
ALUMNE. És una de les poques que em queden per enllestir els estudis de psicopedagogia i, me l'havia deixada pel final perquè, en d'altres experiències anteriors en altres estudis havia estat un pal.
ENTREVISTADOR. Teníeu alguna idea que el professor faria això?
ALUMNE. No, no. Això ha estat, penso que per a tots, cadascú des de la seva pròpia experiència específica i la seva pròpia percepció, una experiència d’aprenentatge nova.
ENTREVISTADOR. Com s'ha avaluat els resultats dels estudiants?
ALUMNE. En principi, i des de bon inici, es van plantejar una sèrie d'activitats que en lliurar-les podien esdevenir en sí mateixes indicadors d'avaluació. D'altra banda, al llarg de tot el procés d'aprenentatge s'ha anat acompanyant de formularis convidant a l'autoavaluació o l'avaluació de la pròpia feina per un company/alumne, la qual cosa facilitava força la valoració del professor, donat l'efecte de triangulació explicitat.
ENTREVISTADOR. Les seves expectatives es van veure acomplides?
ALUMNE. Personalment, no tenia expectatives. I, la meva presa de consciència respecte de la meva evolució en el procés d'aprenentatge al llarg de l'assignatura ha estat de forma gradual i molt gratificant. Quelcom que reflecteixo de forma explícita en els missatges del meu bloc.
ENTREVISTADOR. Va rebre ajut  d’altres persones?
ALUMNE. Si. Durant el procés, vaig demanar ajut a un dels adolescents del CRAE en què treballo per poder, per exemple, resoldre l'índex automàtic. Quelcom que em permeté mostrar una altra imatge de mi que el noi no coneixia i que va afavorir un canvi en l'àmbit relacional. Posteriorment, m'ajudà a comprendre com es treballava en un bloc i, en veure'm treballar amb el Cmaptools, em proposà una altra eina, més aparent, el prezi.
ENTREVISTADOR. Quants anys d’experiència tenia abans d'aquesta experiència?
ALUMNE. D'haver treballat assignatures que es deien igual que aquesta, a la diplomatura, a la primera llicenciatura, també al doctorat vaig treballar quelcom de semblant,... i ara aquesta, igual però absolutament diferent de les anteriors.
ENTREVISTADOR. Va tenir dificultats ?
ALUMNE. Sí, en molts casos he experimentat angoixa, per la percepció de tenir poc temps per realitzar aprenentatges que semblaven que em requeririen més temps. I, durant molt de temps he patit estres. Quelcom que s'ha evidenciat més d'una vegada a l'hora de complir amb els requisits. D'altra banda, he experimentat un moment molt angoixant, la consciència d'estar perduda i no saber què fer per resoldre el que tenia al davant, suposo que part dels efectes de l' estres del que he parlat.
ENTREVISTADOR. Quan va durar tot el procés?
ALUMNE. Des d'inicis de febrer fins el juliol, més de quatre mesos.
ENTREVISTADOR. I quantes hores al dia vostè va treballar en ell?
ALUMNE. Moltíssimes.
ENTREVISTADOR. Té alguna cosa que vulgui dir als altres companys? Quina lliçó va aprendre?
ALUMNE. Ja estic informant d'aquesta assignatura i el procés que comporta als companys i amics que han de passar per l'experiència doncs, per gaudir-ne, s'ha de disposar dels coneixements previs que s'indiquen i uns quants més. Els que partim d'un nivell d'usuari patim més, doncs depèn quines bastides depenen dels nostres esforços i del nostre treball personal, afegit al de per sé voluminós de l'assignatura.
D'altra banda, un ha de tenir clar els passos que ha de donar, la qual cosa depèn sovint de rebre la informació significativa. Si no, aquest és un dels factors que t'obliguen sense voler, a abandonar el vaixell. Doncs, encara que tinguis els coneixements o les habilitats potencials que et poden dur a l'èxit en la tasca, si no saps de què t'estan parlant o què s'està demanant... Tot i l'eina de Forum, com a nucli de l'aprenentatge col·laboratiu entre iguals.
A més, cal tenir present que en cap moment coneixíem el lloc final on arribar, doncs tot i el document amb les activitats d'avaluació, res t'ajudava a crear-te una imatge mental del que es volia aconseguir. Després, un cop s'han experimentat les activitats, en reflexionar, t'adones del teu propi procés i, fins i tot arribes a percebre les petites consecucions estratègiques per confluir en una gran finalitat.
ENTREVISTADOR. Moltes gràcies.






Juguem amb les Taules de multiplicar a través del "raonament basat en casos"

Anem per l'adaptació del projecte d'acció a la metodologia del "Raonament basat en casos" que proposa Jonassen i, per a la qual hem fet servir com a formulari una de les propostes del consultor

Juguem amb els Taules de Multiplicar.

Cas 0000-1
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Els nens d'el Centre residencial d'Acció Educativa en què treballo han començat a jugar, just l'estoneta abans de marxar cap a l'escola, amb les Taules de Multiplicar per tal de millorar en l'assignatura de matemàtiques. Han millorat en càlcul, ja és un fet.
Índex
Contingut
Observacions
Context General
Experiència en ensenyament
Entre 9 i 12 anys
---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
Les fa servir a classe.

---
Tipus de centre
Centre residencial d'acció educativa

Localització del centre
Suburbi de la ciutat de Reus
---
Connexió
 Internet
---
Localització dels recursos tecnològics
Al CRAE, una educadora porta una tableta, amb la que practiquen
---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes
No s’especifica

---
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes
Cursen 4rt i 5é (entre 9 i 12 anys), però el seu nivell no supera el 2n curs de primaria. Han anat avançant nivells però no assolint els objectius curriculars
---
Àrea / unitat
Matemàtiques (càlcul)

Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat
Distribució de rols que fan possible l'execució de la pràctica (controlador del cronometre, controlador del nombre d'errors que es cometen durant l'execució, secretari que apunta les dades)
Resolució d'una pràctica avaluativa en el menor temps possible i amb el menor nombre d'errors.
Atorgament del premi
---
 Nivell d’aprenentatge esperat
Agilitat mental en el recompte, resolent en el mínim temps possible i amb el menor nombre d'errors.
---
Tipus d’activitat
Aplicació de les TIC per a l'entrenament i l'aprenentatge
---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
Software de les Taules de Multiplicar per a la tableta
 
Raó per la qual la fa servir
Entrenament en l'aprenentatge de les Taules de Multiplicar
---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
Elaboració d'estratègies per crear associacions entre combinacions numèriques i el resultat de l'operació.
Creació d'entrades per a la recuperació de fets de la memòria.
Augment de la velocitat de recuperació1

En l'entorn de l'aprenentatge col·laboratiu,2 desenvolupament i perfeccionament d'estratègies i tècniques de comunicació, presa d'acords, d'intercanvi i d'acceptació d'idees.

Dificultats trobades
 La manca de competitivitat entre els iguals redueix la motivació
---
Ajuda / col·laboració emprada
Col·laboració entre iguals
---
Rol del mediador
Gestor, proporcionar activitats estructurades i orientacions explícites, resol possibles conflictes.
---
Rol de l’intern
Participant
---
Resultats
Observacions
Els participants realitzen l’activitat requerida. Acaben demanant per jugar. Assumeixen les responsabilitats pertinents per tal d'afavorir les condicions per a jugar.

Avaluació de l’aprenentatge
Control i registre de dades (temps d'execució, nombre d'errors, de cada una de les actuacions.)
Anàlisi i tractament de les dades (a través d'un full de càlcul)
Presentació de resultats
---
Lliçó apresa pel MEDIADOR
Que mantenint la motivació, els nens acaben preferint participar de l'activitat que veient la TV.
S'assoleixen resultats positius reals fruit de l'entrenament.


Història completa

ENTREVISTADOR. Gràcies per tenir amb mi aquesta entrevista i li desitjo preguntar per una bona història que vostè hagi tingut en què hagi intervingut la tecnologia.
MEDIADOR. M'agradaria explicar l'experiència que recentment he tingut amb els nens dels que tinc cura durant unes dies a la setmana.

En el centre en el què treballo, els nens obtenien resultats molt dolents en matemàtiques. Ajudant-los a fer els deures vaig veure que tenien un problema important a l'hora de realitzar tasques de recompte, sobre tot amb els taules de multiplicar. Vaig veure que calia entrenar les Taules de multiplicar i, en general, la seva experiència amb el càlcul.

Però, a més de pensar en una possible activitat per entrenar aquestes habilitats, calia ubicar l'activitat en l'única estona de la que disposàvem. Aquella que es generava just després d'esmorzar i abans d'anar a escola, i que ells dedicaven a veure la TV.

Finalment i, amb l'ajut d'una tableta i una aplicació per entrenar les taules de multiplicar vaig pensar en una espècie de concurs. El guanyador -és a dir, qui realitzava l'activitat en el menor temps possible i amb el menor nombre d'errors- rebia un premi: un sobre de cromos SUPER cotitzats i famosos.

Per al desenvolupament de l'activitat no únicament calia disposar d'una tablet. Calia a més, l'assumpció dels rols de controlador del temps (que manipulava un cronòmetre -el mòbil de l'educadora-), un controlador dels errors comesos durant l'activitat per cada un dels participants i, un secretari que prenia nota de totes les dades. I, donat el poc temps del que disposaven (15 minuts), aquesta distribució de rols s'havia de fer de forma ràpida per disposar del temps necessari per dur a terme el concurs.
Tots disposaven del coneixements necessaris per arribar a fer un bon paper en el concurs, per tant, tots es veien capacitats.
ENTREVISTADOR. Vostè va proposar l'activitat?
MEDIADOR. Sí, un joc
ENTREVISTADOR. Els va agradar?
MEDIADOR. De bon inici no els va motivar el fet de fer la pràctica combinant amb l'explicació de les operacions possibles per arribar al resultat, era difícil. Però, en agilitzar el procés i introduir els premis, els va agradar molt i s'hi van implicar. En l'actualitat, associen l'educador amb la tableta i el joc i, el demanen sovint, presentant-se amb els estris necessaris per dur a terme l'activitat. Rebem a més comunicacions per part dels diferents mestres de les escoles a les que els participants assisteixen informant que han millorat en càlcul de forma significativa.
ENTREVISTADOR. Què li va fer decidir-se per aquesta activitat d’integrar la tecnologia?
MEDIADOR. El poc temps de què disposàvem i la necessitat d'aprofitar-lo. Per tant, necessitava un artefacte que competís amb l'artefacte al que havia de robar el temps, la tv.
ENTREVISTADOR. Els participants tenien idea que vostè faria això?
MEDIADOR. No, no. Això era una experiència nova per a ells. Diria que ni tant sols la perceben com aprenentatge.
ENTREVISTADOR. Vostè va fer, doncs, el disseny?
MEDIADOR. Sí. Vaig dissenyar el procediment fent ús de la tableta. El disseny inicial no va agradar perquè adoptaven un rol d'alumne molt clar. Imprimint més agilitat al procés i afegint el premi, va ajudar a veure-ho més en context de concurs, i els va agradar.
ENTREVISTADOR. Com va avaluar els seus participants?
MEDIADOR. Tenia uns objectius molt clars per a l'avaluació. Vaig fer servir els seus registres. Les dades que em registraven en cada una de les actuacions, necessàries per atorgar el premi, van servir per, a través d'un full de càlcul, efectuar un tractament de les dades. El qual rebel·là que realment s'havia efectuat una millora quan a l'agilitat en càlcul. Era de fet el que esperava, i la finalitat que perseguia.
ENTREVISTADOR. Les seves expectatives es van veure acomplides?
MEDIADOR. Els participants van resoldre les meves expectatives de forma absoluta. Estic molt contenta del resultat.
ENTREVISTADOR. Va rebre ajut  d’altres persones per resoldre l'activitat?
MEDIADOR. No, tota la dinàmica es duia a terme entre els nens que participaven i jo mateixa. Però vaig rebre col·laboració d'alguns companys de feina quan, sense voler, en el desenvolupament de l'activitat ens solapàvem en el seu torn.
ENTREVISTADOR. Quants nens participaven?
MEDIADOR. Depèn, de vegades 4, 6. Però, no depenia de l'elecció dels nens sinó que atenia a criteris administratius. Les pernoctes assignades incidien molt en la quantitat de participants en una activitat.
ENTREVISTADOR. Quants anys d’experiència tenia abans d’ensenyar això?
MEDIADOR. Cap.
ENTREVISTADOR. Quin tipus de software va utilitzar?
MEDIADOR. Específic per la tableta, doncs és d'apple i, no funciona amb qualsevol aplicació.
ENTREVISTADOR. Quins requeriments eren necessaris per dur a terme l'activitat i d'on sortiren?
MEDIADOR. Necessari i que no en disposàvem al Centre eren la tableta, amb la seva aplicació, el cronòmetre -que fèiem servir el meu mòbil- i els cromos. Per tant, aquests recursos sortien de la meva butxaca. Però també necessitàvem, el full i el bolígraf que feia servir el secretari per prendre nota, i la connexió wifi, que disposava el centre.
ENTREVISTADOR. Va tenir dificultats ?
MEDIADOR. Òbviament. Però redreçada l'activitat s'hi van implicar tant els nens que era necessari i fins i tot emocionant aprofitar tots els moments en què demanaven de fer el concurs.
ENTREVISTADOR. Quan va durar el projecte?
MEDIADOR. Dos mesos són els que, les dades dels quals, han servit per al tractament amb el full de càlcul i, explicitar en el projecte els resultats concloents. Però, en continuem fent de concursos sempre que podem, seguint el mateix procediment.
ENTREVISTADOR. I quantes hores al dia vostè va treballar en ell?
MEDIADOR. Moltes. Des de feia temps que pensava com ajudar a incrementar les seves capacitats i, sobre tot com ajudar a generar l'experiència necessària per contribuir de forma positiva al seu autoconcepte. Finalment se'm va ocórre una activitat sencilla, fàcil de dur a terme i que, a més, va enganxar.
ENTREVISTADOR. Té alguna cosa que vulgui dir als altres MEDIADORs? Quina lliçó va aprendre?
MEDIADOR. Penso que cal fomentar, en la mida del possible, la creació d'entorns complementaris d'ensenyament/aprenentatge que connectin amb els coneixements previs d'aquests participants amb requeriments especials, per tal de promoure els aprenentatges significatius, a l'hora que la motivació necessària com a substrat de futurs nous aprenentatges i d'una actitud més activa i participativa. Penso que obrir espais en què possibilitar la pràctica, l'entrenament, l'experimentació, la consolidació dels aprenentatges realitzats a l'escola, en el sí del grup de referència -un marc de confiança- ajudaran a l'adquisició de seguretat, contribuint al reforçament de l' autoconcepte, en prendre consciencia del seu paper actiu en el grup de treball.
ENTREVISTADOR. Moltes gràcies.



1Orrantia, J. Les dificultats d'aprenentatge de les matemàtiques En Sanchez Miguel, E. (Coord.) (2000) Dificultats d'aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC (pag. 34)

2Cabero, J. Educació i tecnologia: fonaments teòrics En Cabero, J. (Coord.) (2003) Noves tecnologies de la informació i de la comunicació en l'educació Barcelona: UOC (pag. 80) 

miércoles, 5 de junio de 2013

Quan al meu propi procés...

Malgrat l'aportació del 28 de maig i, després d'una intensa reflexió penso que m'estaria negant a mi mateixa si no reconegués l'aprenentatge significatiu radical operat en mi com a resultat de l'ús del model de Toulmin per participar en el debat inicial, i la reflexió posterior al seu ús, un cop roman en el pòsit com les altres fitxes del puzle, que em portà a adonar-me cap a on em conduïa l'esforç d'haver d'ajustar-me a les seves estrictes regles tant a l'hora d'elaborar els arguments o, a l'hora d'obligar-nos a defensar un o altre posicionament, diferent del nostre. I, aquí aprofito per recuperar l'opinió que jo mateixa vaig emetre en el qüestionari de coneixements previs on, la puntuació aportada explicitava la meva poca fe respecte de si els debats a la UOC podien millorar. Doncs l'experiència viscuda amb el model argumentatiu de Toulmin m'ha demostrat que realment poden millorar.

...Argumentació com a font de coneixement...1

... Segons Dole i Sinatra 2(1998) en el nivell més alt de compromís, els estudiants pensen detingudament sobre arguments i contraarguments relacionats amb el missatge, amb la qual cosa s'aconsegueix una alta probabilitat que s'efectiu un canvi conceptual...

...El desenvolupament d'arguments lògics per a recolzar un pensament divergent -judici reflexiu (kitchner i King, 1981)- no sols porta a una cognició i metacognició del procés utilitzat per a resoldre el problema, sinó també a una consciència de la natura epistèmica del procés i de la veritat o valor de les diferents solucions (Kitchner, 1983)3

Igualment, no seria sincera amb mi mateixa si no reconegués l'aprenentatge significatiu radical operat en mi en experimentar l'assoliment d'una millor capacitació a l'hora de fer servir l'eina de mapes conceptuals.



Per tant, no únicament he crescut en nombre de conceptes i relacions, sinó que com a resultat de la reflexió sobre els diferents processos pels que he hagut de passar per completar l'assignatura, s'ha produït de forma progressiva la presa de consciència de cada un dels processos i, penso que també de la percepció d'una globalitat. Doncs, situada davant d'un problema mal estructurat amb múltiples o cap via de solució, complex doncs múltiples variables són les que incideixen, em sembla veure l'estratègia4 conformada per múltiples actuacions tàctiques -argumentació, model conceptual per il·lustrar les interconnexions entre els diferents conceptes del sistema, anàlisi de casos,...- amb l'objectiu d'afavorir, que a través de l'ús d'habilitats intel·lectuals diferents, es produeixi un augment de probabilitats de què es doni en nosaltres un aprenentatge significatiu. Quelcom que em porta a expressar-ho a través del mapa conceptual que presento a continuació:



El meu propi aprenentatge significatiu, com he anomenat aquest mapa conceptual pot ocupar el mateix lloc que,en el mapa conceptual general, ocupa la pràctica educativa de les Taules de multiplicar. Doncs, de nou, estem davant d'una pràctica educativa perfectament contextualitzada, i emmarcada en un enfocament constructivista col·laboratiu.

L'assignatura ens ha convidat i regalat la perspectiva del “conillet d'índies”. Doncs el reconocimiento del curso natural del desarrollo... siempre aflora en el marco de situaciones que implican aprender haciendo...(Dewey, 1974, pàg 364)5

El alumno tiene que ver por sí mismo y a su propia manera las relaciones entre los medios y los métodos empleados y los resultados conseguidos. Nadie más puede verlo por él, y no puede verlo simplemente porque alguien se lo “diga”, aunque la forma correcta de decirlo pu7eda orientar su percepción para verlo y así ayudarle a ver lo que necesita ver (Dewey, 1974, pàg 151)

En tot cas, s'evidencia en tot moment el gaudiment de l'experiència en un entorn constructiu col·laboratiu de construcció conjunta del coneixement6 a través de les diferents actuacions estratègiques que proposa el mediador, qui centra la seva proposta d'actuacions educatives, la resolució de problemes, promovent en els alumnes la reflexió sistemàtica no únicament sobre el coneixement rigorós sinó a més sobre la experiència resultant del què dur a la pràctica aquest coneixement i sobre la reflexió en l'acció, guiant el procés a través d'eines com la pauta autoavaluativa, que en un moment donat pot funcionar en la zona de desenvolupament proper de l'alumne a manera de petit ajut per acabar desencadenant els processos que l'han de portar allà on es persegueix arribar.

... se pretende ayudar a los estudiantes a llegar a ser capaces en algún tipo de reflexión en la acción y, cuando las cosas funcionan así, ello implica un diálogo entre el tutor y el alumno que adopta la forma de una reflexión en la acción recíproca... (Shön, 1992, pag.10)





1Dossier argumentatiu debat CTS. Model Toulmin.(pag. 3) Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l'educació. NTICEDU Barcelona: Uoc Curs 2012-2013 

2Opus cit. (pag. 14) 
3Jonassen, D. TIC i aprenentatge significatiu. Barcelona: UOC En Cabero, J. (Coord.)(2003) Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació (pag.65) 
4Jonassen, D. TIC i aprenentatge significatiu. En Cabero, J. (coord.) (2003) Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació Barcelona:UOC (Pag. 42) 
5Dewey, J (1974) John Dewey on Education: Selected Writings (R.D. Archambault, Comp.,) Chicago: University of Chicago Press. En Schön, D. A. (1987) La formación de profesionales reflexivos. Hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Edició 1992 Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia y Ediciones Paidós (pag.29) 
6Mercer, N. (1995) La construcción guiada del conocimiento. El habla de profesores y alumnos. Edició 1997 Barcelona: Paidós (pag.12 i ss)

Llicència Creative Commons

Ai, els Coneixements Previs!!!... Adavanten molta feina!!!! Quina gran aportació la d'Ausubel!! Com a poc ens fa sentir menys tontos!

La informació ...el coneixement, adquireix significat per a ell a partir de la relació amb el seu coneixement previ1

No hi havia res al meu cap que connectés el procediment per incloure la llicència en el meu projecte i. les informacions que se'm facilitaven per guiar-me en el camí. Tampoc no aconseguien connectar amb res sobre el que construir. Per tant, i degut a la manca de connexió amb el meu pòsit, m'he trobat en una situació de “no acció” doncs no veia quin procediment es podia aplicar per complir amb els requeriments de la feina que se m' encomanava.

Finalment, i gràcies a les aportacions dels companys i la informació extraordinària que hi ha a internet, he aconseguit entendre com es fa això de la Llicència!

Res a comentar respecte del que he trigat en comprendre perquè tots sabem que les dates apleguen molta feina a lliurar i, l'estress no és gens bon company de l'eficiència cognitiva.... de fet, de res!


<a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/deed.es_CO"><img alt="Licencia Creative Commons" style="border-width:0" src="http://i.creativecommons.org/l/by-nc-sa/3.0/88x31.png" /></a><br /><span xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/" property="dct:title">Juguem amb les Taules de Multiplicar. Noves Tecnologies i Aprenentatge</span> por <span xmlns:cc="http://creativecommons.org/ns#" property="cc:attributionName">Maribel Alonso</span> se encuentra bajo una <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/deed.es_CO">Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported</a>.

1Martí, E. i Onrubia, J. Les teories de l'aprenentatge escolar En Coll, C. (coord.) (1997) Psicologia de la Instrucció. Barcelona: UOC (pag.32)

martes, 28 de mayo de 2013

L'arbre que no em deixava veure el bosc... O, reconèixer la mirada en curt!


No puc fer més que reconèixer que centrada en la meva idea inicial, havia realitzat una lectura poc atenta del mòdul tan elaborat i enriquidor de Jonassen.1

Lo urgente desplaza lo importante, em sembla deia en Proust. I, també Mafalda, en alguna ocasió aprofità per aconsellar-nos.

Quina ha estat la clau de volta?

Les paraules “... el procés i ritme del canvi conceptual és variable2... Segons diferents investigadors...”  I, el meu cap em portar a proporcionar a aquelles paraules una mirada més atenta, amb la que continuar rellegint... “.. per alguns (Smith, diSessa,..) el canvi conceptual és un procés evolutiu d'ampliació i transformació gradual dels estats de coneixement. Aquest model de canvi conceptual és més piagetià en aquells punts en què els estudiants acomoden gradualment el coneixement que ja posseeixen i el converteixen en millors estructures de coneixement... Aquesta forma evolutiva de canvi conceptual requereix poca reestructuració dels sistemes conceptuals(Carey, 1985)...  Aquest tipus d'enriquiment és la forma més dèbil de canvi conceptual (Vosniadou, 1994)... 

Per a altres investigadors (chi, 1992; Thagard, 1992), el canvi conceptual és un procés revolucionari en el qual la manera com s'entenen els conceptes se substitueix per una altra comprensió que s'espera que sigui millor. El canvi és una reorganització radical o marcada de les estructures del coneixement(Dole i Sinatra, 1998)..."  I, en arribar a aquest punt vaig poder rememorar el dia en què el concepte d'aprenentatge significatiu i, la Zona de Desenvolupament Proper es va incorporar al meu corpus particular de coneixement i, per tant, va formar part de la meva vida.

Vaig identificar aquest procés revolucionari en la meva experiència vital, perquè realment va ser una sacsejada física i no únicament de reorganització radical d'estructures de coneixement o, de substitució per una altra comprensió. I, reflexionant sobre aquesta sacsejada vaig reconèixer, l'altre tipus de canvi conceptual, descrit més amunt. Doncs realment puc rememorar i reconèixer l'impacte en exposar-me als coneixements treballats al voltant de la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació, tant la simple articulació d'un marc conceptual ja existent, com els canvis en les relacions entre conceptes (Carey, 1998) en enriquir el meu pòsit. 


1Jonassen, D. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista en Cabero, J. (coord.) (2003) Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació. Barcelona: UOC

2Opus cit. (pag. 13)

viernes, 24 de mayo de 2013

El nou mapa!

Després de grans esforços destinats sobretot a obrir espai per intentar integrar la pràctica dissenyada en el mapa conceptual resultant del darrer exercici, aquest es veu així de bé:


Em resultava imprescindible incloure-la en el mapa conceptual general, doncs l'activitat ha estat pensada arrel d'una problemàtica real en el meu context laboral, per treballar amb uns participants concrets, amb unes característiques particulars fruit del context en què estan immersos i amb el que interactuen, el que els procura handicaps particulars a l'hora de realitzar els aprenentatges.

I, amb una clara intencionalitat d'afavorir situacions d'aprenentatge significatiu a través de les quals ajudar-los a pujar al tren en el que ja hi són els seus grups de referència, col·laborant a l'hora en la seva construcció personal.


Donat que l'activitat els roba part del seu temps lliure, aquella estoneta que se la passen mirant la TV, després d'esmorzar, mentre arriba l'hora de pujar a la furgo per anar a l'escola, aprofito l'Ipad per jugar a repassar les taules de multiplicar..... Però, hi ha un temps i un control d'errors... i aquestes tasques se les assignen i les controlen entre ells mentre un realitza la pràctica. Com? amb un paper i un bolígraf que porta preparat l'escrivent i el meu telèfon mòbil per controlar el temps d'execució.

I què passa quan finalment, l'escrivent canta aquell que ha assolit la pràctica en el millor temps i amb el menor nombre d'errors?....... PREMI!!!! DONG, DONG, DONG!!!! Un sobre de cromos, dels més valuosos i sol·licitats, espera el guanyador!!!

Ai!... jo vull un mòbil!

Hi havia una vegada.... :)

Durant el desenvolupament de les meves pràctiques, vaig tenir oportunitat d'assistir a vàries reunions de seguiment. En una en concret, d'un alumne de 5è de Primària diagnosticat de TDAH, al que anomenarem N,  el gabinet psicopedagògic que el porta ens informà  d'una experiència significativa per al tema que ens ocupa,

"...s'expressa la facilitat amb què l'alumne pot ser manipulat. I, la recent i intensa relació que aquest ha establert amb un altre alumne nouvingut, amb qui s'avé molt i al que ha arribat a expressar admiració... Però també es manifesta clarament la toxicitat de la influència que aquesta nova relació exerceix sobre N. 

Des que són amics, la seva relació va més enllà dels murs de l'escola i, se'ls pot veure pel carrer, quelcom que no era habitual del nostre protagonista. S'ha fet evident de forma significativa un increment de la seva autonomia. El nou amic porta telèfon mòbil, doncs és una manera com la seva mare, tot just trencada la seva relació sentimental, exerceix un cert control sobre el seu fill... 

Però, aquest aspecte, el fet de dur mòbil,  és vist per N com un element d'autonomia. Ho parla amb els seus pares, els hi demana de forma explícita! I aquests no li donen permís per disposar-ne. Per tant, N és conscient de la negativa parental davant l'ús d'un mòbil. 

Però N, tot i ser conscient de l'oposició dels seus pares, aconsegueix estalviar tots els diners que els seus pares li donen per llaminadures fins assolir la quantitat que li permet fer-se amb un dispositiu. I, tot i la normativa que regula l'adquisició d'aquests artefactes, n'adquireix un.

Passant els dies, N comença a mostrar conductes d'enuig, rebuig cap als altres,... Finalment, N en un gest de sinceritat obligat amb l'especialista de Psicomotricitat, on s'ha creat un clima d'intimitat en què s'hi treballen dinàmiques de la vessant emocional, sobre tot responsabilitat i de posicionament personal emocional davant de determinades situacions, desvetlla que ha rebut un missatge al mòbil de característiques obscenes. 

Seguint el fil del missatge es descobreix que l'origen d'aquest és el mòbil d'un tiet del seu amic. Un missatge rebotat, que ha anat a parar al mòbil de N. Però que el col·loca en una situació que no sap gestionar.

A partir del coneixement d'aquests successos, s'informa la família. El gabinet explica que l'aventura de N s'ha viscut amb certa vergonya però, sembla que ha servit com a element desencadenador de noves dinàmiques de relació familiar beneficioses per l'adolescent.

Referent al cas, es comença a treballar amb N, no des de la sanció sinó des de la prevenció, des de la capacitació per gestionar aquest tipus d'eines. Les NNTT que tant tenen avantatges com desavantatges, s'han de saber gestionar. A l'hora, es treballa amb N al respecte del seu àmbit relacional doncs l'experiència li ha donat la possibilitat de veure que hi ha gent preocupada i ocupada en el. I, si de bon començament va prendre la reacció dels adults com un atac a la seva voluntat de guanyar terreny per a la seva autonomia, també ha estat una boníssima experiència per valorar com és de valuós i necessari conservar la confiança en els seus éssers estimats que vigilen i vetllen per ell..."

Aquesta història la vaig escoltar com aquell que escolta un conte... plena d'expectació! ... I a sobre té final feliz! :)

Les NNTT ajuden l’alumne a adquirir independència i autonomia  en el seu aprenentatge. Però, penso que cal estar preparat per rebre-ho i saber-ho gestionar. Sovint prenem consciència de què sembla que l’ ús dels mitjans tecnològics, a l'hora que ens porten més autonomia, també afavoreixin la distància i la manca d’ interacció entre els individus. El coneixement es construeix a partir d’un conflicte cognitiu entre la recepció d’ informació i la seva interpretació a partir dels coneixements previs i de la interacció amb el context (aprenentatge significatiu). I això implica participació activa, aprendre fent (com defensa Roger Schank).

Però, 
  1. Cal estar preparat per rebre el coneixement, si volem que se'n faci d'ell un ús constructiu i enriquidor. I, les TIC, “com proposa la perspectiva del Teixit sense costures1, la innovació en el món tecnològic té sentit emmarcat en un context social, econòmic, polític i científic determinat” davant del qual hem de prendre un posicionament crític i actiu.  Cap tipus de tecnologia es desenvolupa en el buit, sinó en un espai sociohistòric, cultural i polític concret.
  2. L'ajuda d'un guia/mestre és necessària
  3. La tecnologia pot desenvolupar un paper important en la consecució d'una igualtat des de l'equitat i el respecte entre tots els que habitem aquest planeta, PERÒ NO SOLA!

    Us ha agradat la història? Agrairía que compartíssiu amb mi una mica del vostre posicionament crític! :)




1Domènech, M. i Tirado, F.J. (2002) Ciencia, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html