Ai!... jo vull un mòbil!

Hi havia una vegada.... :)

Durant el desenvolupament de les meves pràctiques, vaig tenir oportunitat d'assistir a vàries reunions de seguiment. En una en concret, d'un alumne de 5è de Primària diagnosticat de TDAH, al que anomenarem N,  el gabinet psicopedagògic que el porta ens informà  d'una experiència significativa per al tema que ens ocupa,

"...s'expressa la facilitat amb què l'alumne pot ser manipulat. I, la recent i intensa relació que aquest ha establert amb un altre alumne nouvingut, amb qui s'avé molt i al que ha arribat a expressar admiració... Però també es manifesta clarament la toxicitat de la influència que aquesta nova relació exerceix sobre N. 

Des que són amics, la seva relació va més enllà dels murs de l'escola i, se'ls pot veure pel carrer, quelcom que no era habitual del nostre protagonista. S'ha fet evident de forma significativa un increment de la seva autonomia. El nou amic porta telèfon mòbil, doncs és una manera com la seva mare, tot just trencada la seva relació sentimental, exerceix un cert control sobre el seu fill... 

Però, aquest aspecte, el fet de dur mòbil,  és vist per N com un element d'autonomia. Ho parla amb els seus pares, els hi demana de forma explícita! I aquests no li donen permís per disposar-ne. Per tant, N és conscient de la negativa parental davant l'ús d'un mòbil. 

Però N, tot i ser conscient de l'oposició dels seus pares, aconsegueix estalviar tots els diners que els seus pares li donen per llaminadures fins assolir la quantitat que li permet fer-se amb un dispositiu. I, tot i la normativa que regula l'adquisició d'aquests artefactes, n'adquireix un.

Passant els dies, N comença a mostrar conductes d'enuig, rebuig cap als altres,... Finalment, N en un gest de sinceritat obligat amb l'especialista de Psicomotricitat, on s'ha creat un clima d'intimitat en què s'hi treballen dinàmiques de la vessant emocional, sobre tot responsabilitat i de posicionament personal emocional davant de determinades situacions, desvetlla que ha rebut un missatge al mòbil de característiques obscenes. 

Seguint el fil del missatge es descobreix que l'origen d'aquest és el mòbil d'un tiet del seu amic. Un missatge rebotat, que ha anat a parar al mòbil de N. Però que el col·loca en una situació que no sap gestionar.

A partir del coneixement d'aquests successos, s'informa la família. El gabinet explica que l'aventura de N s'ha viscut amb certa vergonya però, sembla que ha servit com a element desencadenador de noves dinàmiques de relació familiar beneficioses per l'adolescent.

Referent al cas, es comença a treballar amb N, no des de la sanció sinó des de la prevenció, des de la capacitació per gestionar aquest tipus d'eines. Les NNTT que tant tenen avantatges com desavantatges, s'han de saber gestionar. A l'hora, es treballa amb N al respecte del seu àmbit relacional doncs l'experiència li ha donat la possibilitat de veure que hi ha gent preocupada i ocupada en el. I, si de bon començament va prendre la reacció dels adults com un atac a la seva voluntat de guanyar terreny per a la seva autonomia, també ha estat una boníssima experiència per valorar com és de valuós i necessari conservar la confiança en els seus éssers estimats que vigilen i vetllen per ell..."

Aquesta història la vaig escoltar com aquell que escolta un conte... plena d'expectació! ... I a sobre té final feliz! :)

Les NNTT ajuden l’alumne a adquirir independència i autonomia  en el seu aprenentatge. Però, penso que cal estar preparat per rebre-ho i saber-ho gestionar. Sovint prenem consciència de què sembla que l’ ús dels mitjans tecnològics, a l'hora que ens porten més autonomia, també afavoreixin la distància i la manca d’ interacció entre els individus. El coneixement es construeix a partir d’un conflicte cognitiu entre la recepció d’ informació i la seva interpretació a partir dels coneixements previs i de la interacció amb el context (aprenentatge significatiu). I això implica participació activa, aprendre fent (com defensa Roger Schank).

Però, 

1. Cal estar preparat per rebre el coneixement, si volem que se'n faci d'ell un ús constructiu i enriquidor. I, les TIC, “com proposa la perspectiva del Teixit sense costures¹, la innovació en el món tecnològic té sentit emmarcat en un context social, econòmic, polític i científic determinat” davant del qual hem de prendre un posicionament crític i actiu.  Cap tipus de tecnologia es desenvolupa en el buit, sinó en un espai sociohistòric, cultural i polític concret.
2. L'ajuda d'un guia/mestre és necessària
3. La tecnologia pot desenvolupar un paper important en la consecució d'una igualtat des de l'equitat i el respecte entre tots els que habitem aquest planeta, PERÒ NO SOLA!
   
   
   Us ha agradat la història? Agrairía que compartíssiu amb mi una mica del vostre posicionament crític! :)
   
   
   
   
   
   

1Domènech, M. i Tirado, F.J. (2002) Ciencia, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html