martes, 28 de mayo de 2013

L'arbre que no em deixava veure el bosc... O, reconèixer la mirada en curt!


No puc fer més que reconèixer que centrada en la meva idea inicial, havia realitzat una lectura poc atenta del mòdul tan elaborat i enriquidor de Jonassen.1

Lo urgente desplaza lo importante, em sembla deia en Proust. I, també Mafalda, en alguna ocasió aprofità per aconsellar-nos.

Quina ha estat la clau de volta?

Les paraules “... el procés i ritme del canvi conceptual és variable2... Segons diferents investigadors...”  I, el meu cap em portar a proporcionar a aquelles paraules una mirada més atenta, amb la que continuar rellegint... “.. per alguns (Smith, diSessa,..) el canvi conceptual és un procés evolutiu d'ampliació i transformació gradual dels estats de coneixement. Aquest model de canvi conceptual és més piagetià en aquells punts en què els estudiants acomoden gradualment el coneixement que ja posseeixen i el converteixen en millors estructures de coneixement... Aquesta forma evolutiva de canvi conceptual requereix poca reestructuració dels sistemes conceptuals(Carey, 1985)...  Aquest tipus d'enriquiment és la forma més dèbil de canvi conceptual (Vosniadou, 1994)... 

Per a altres investigadors (chi, 1992; Thagard, 1992), el canvi conceptual és un procés revolucionari en el qual la manera com s'entenen els conceptes se substitueix per una altra comprensió que s'espera que sigui millor. El canvi és una reorganització radical o marcada de les estructures del coneixement(Dole i Sinatra, 1998)..."  I, en arribar a aquest punt vaig poder rememorar el dia en què el concepte d'aprenentatge significatiu i, la Zona de Desenvolupament Proper es va incorporar al meu corpus particular de coneixement i, per tant, va formar part de la meva vida.

Vaig identificar aquest procés revolucionari en la meva experiència vital, perquè realment va ser una sacsejada física i no únicament de reorganització radical d'estructures de coneixement o, de substitució per una altra comprensió. I, reflexionant sobre aquesta sacsejada vaig reconèixer, l'altre tipus de canvi conceptual, descrit més amunt. Doncs realment puc rememorar i reconèixer l'impacte en exposar-me als coneixements treballats al voltant de la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació, tant la simple articulació d'un marc conceptual ja existent, com els canvis en les relacions entre conceptes (Carey, 1998) en enriquir el meu pòsit. 


1Jonassen, D. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista en Cabero, J. (coord.) (2003) Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació. Barcelona: UOC

2Opus cit. (pag. 13)

No hay comentarios:

Publicar un comentario