No puc fer més que
reconèixer que centrada en la meva idea inicial, havia realitzat una
lectura poc atenta del mòdul tan elaborat i enriquidor de Jonassen.1
Lo urgente desplaza lo
importante, em sembla deia en Proust. I, també Mafalda, en alguna ocasió aprofità per aconsellar-nos.
Quina ha estat la clau de
volta?
Les paraules “... el
procés i ritme del canvi conceptual és variable2...
Segons diferents investigadors...” I, el meu cap em portar a
proporcionar a aquelles paraules una mirada més atenta, amb la que
continuar rellegint... “.. per alguns (Smith, diSessa,..) el
canvi conceptual és un procés evolutiu d'ampliació i
transformació gradual dels estats de coneixement. Aquest model de
canvi conceptual és més piagetià en aquells punts en què els
estudiants acomoden gradualment el coneixement que ja posseeixen i
el converteixen en millors estructures de coneixement... Aquesta
forma evolutiva de canvi conceptual requereix poca reestructuració
dels sistemes conceptuals(Carey, 1985)... Aquest tipus d'enriquiment
és la forma més dèbil de canvi conceptual (Vosniadou, 1994)...
Per
a altres investigadors (chi, 1992; Thagard, 1992), el canvi
conceptual és un procés revolucionari en el qual la manera com
s'entenen els conceptes se substitueix per una altra comprensió que
s'espera que sigui millor. El canvi és una reorganització radical o
marcada de les estructures del coneixement(Dole i Sinatra, 1998)..."
I, en arribar a aquest punt vaig poder rememorar el dia en què el
concepte d'aprenentatge significatiu i, la Zona de Desenvolupament
Proper es va incorporar al meu corpus particular de coneixement i, per tant, va
formar part de la meva vida.
Vaig
identificar aquest procés revolucionari en la meva experiència
vital, perquè realment va ser una sacsejada física i no únicament
de reorganització radical d'estructures de coneixement o, de
substitució per una altra comprensió. I, reflexionant sobre aquesta
sacsejada vaig reconèixer, l'altre tipus de canvi conceptual,
descrit més amunt. Doncs realment puc rememorar i reconèixer
l'impacte en exposar-me als coneixements treballats al voltant de la
relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació, tant la
simple articulació d'un marc conceptual ja existent, com els canvis
en les relacions entre conceptes (Carey, 1998) en enriquir el meu
pòsit.
1Jonassen,
D. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista
en Cabero, J. (coord.) (2003) Noves tecnologies de la informació i
la comunicació en l'educació. Barcelona: UOC
2Opus
cit. (pag. 13)
No hay comentarios:
Publicar un comentario