Passat el moment de lliurament de l'informe síntesi, deslliurada finalment dels nervis propis del moment, incorporo el meu nou mapa conceptual general, que ha acompanyat l'esmentat informe.
Com podeu apreciar, s'explicita un
increment en el domini de l'aplicació, la qual cosa, juntament amb
la informació treballada afavoreix la presentació d'un mapa molt
més ric tant en conceptes com en paraules d'enllaç, incorporant a
més una figura inicialment desconeguda però que en l'actualitat ha
esdevingut una interessant eina compiladora d'informació com és “El
nodo anidado”.
Tant fletxes com colors han estat utilitzats amb una
intencionalitat clara. I el nombre de proposicions diferents resulta
elevat, tot i que no s'incloguin gaires exemples.
Però, finalment, podem apreciar que, tret de l'increment de detalls, la idea de base que s'explicitava de forma tant rudimentària en el primer mapa conceptual, subjeu intacta.
Quan a la Síntesi del debat...
a) Una sola frase en negreta, una nova idea que us hagi sorprès, que us hagi copsat, que potser heu acceptat o adaptat a la vostra manera de veure el món educatiu, i, especialment la pràctica educativa, que defensarieu davant d'altres psicopedagogs, Argumenteu-la
“La tecnologia és cultura” M'ha fet molta por quan l'he llegida.
Des del meu punt de vista la tecnologia és un instrument que ens pot apropar o allunyar, depèn de com la fem servir, a la cultura, al coneixement,...
Hores d'ara l'ús de les TIC impliquen un nivell econòmic concret i, també una manera de viure i de fer concreta. Per tant, no és de rebut que aquestes estiguin acotades a un determinat sector de la societat, que no és justament el més nombrós.
Passejant per tots i cadascun dels fils de discussió que de forma tan acurada s'ens han plantejat, he pogut constatar que tard o d'hora, apareixen bases d'argumentació comunes a tots ells, tot i l'obligatorietat d'ajustar-se a uns determinats bàndols.
Personalment, em va costar molt possicionar-me en el bàndol assignat i, no precisament perquè fos més afin al bàndol oposat sinó què més aviat l'oportunitat em va convidar a prendre consciència del meu posicionament en una franja intermitja, de grissos.
Què va ser primer l'ou o la gallina? Penso que des d'una ment subjectiva com és la de l'individu no podem possicionar-nos de forma tant evident respecte de si la tecnologia és o no condicionant de la societat. Resulta evident que la nostra societat ha patit canvis amb l'ús de les TIC, fins i tot la nostra vida transcórrer més ràpid, tot és més efímer, els treballs, les relacions, els usos de les coses materials,.. però aquest penso que és el modus vivendi d'un sector de la societat, el que en fa ús, que no vol dir el que en sap fer ús. Aquelles comunitats a on no ha arribat aquesta eina, i per tant no han estat afectades per aquesta voragine, viuen al ritme habitual, i amb els valors habituals, encara que jo no gosaria dir que els seus valors són de tolerància, de compartir,... ho deixaria en suspens, i, en tot cas, sí que podria etiquetar-ho com una economia més de subsistència. Els ritmes s'adapten entre ells de forma sistèmica tant en una societat com en l'altra.
Vaig treballar en una llar d'acollida amb adolescents d'entre 12 i 17 anys que tots tenien un perfil de “facebook” En general l'usaven per compartir les seves experiències amb els seus amics, els quals eren del mateix context sociocultural en el que els protagonistes es movien -i, per tant, els companys de la llar també hi eren en aquest “cercle d'escollits”-.
Escrivint “a la seva manera”, compartint les seves fotografies, s'havien construït un micro-cosmos que arribava a condicionar la seva conducta en el món real.
Per mi va ser una sorpresa veure que era l'únic coneixement que tenien de l'ordinador i, no l'arribaven a connectar i transferir a l'hora de fer servir una aplicació tant estesa com el word.
Des del meu punt de vista i, tal com he dit en passar per tots els fils de discusió, he pogut concloure que,
Cal estar preparat per rebre el coneixement, si volem que se'n faci d'ell un ús enriquidor. I, les TIC, com diu la Núria Sebastian, “com proposa la perspectiva del Teixit sense costures, la innovació en el món tecnològic té sentit emmarcat en un context social, econòmic, polític i científic determinat” O, la Llanos Martínez, seguint el mòdul, “cap tipus de tecnologia es desenvolupa en el buit, sinó en un espai sociohistòric, cultural i polític concret.
L'ajuda d'un guia/mestre ens pot ajudar en aquest procés d'aprenentatge. Doncs la fita és l'assoliment d'aprenentatges significatius que ens ajudin, no únicament a ser autònoms sinó a més, a educar la nostra mirada crítica.
La tecnologia pot desenvolupar un paper important en la consecució d'una igualtat des de l'equitat i el respecte entre tots els que habitem aquest planeta
b) Valoreu la vostra pròpia participació en funció dels criteris d'avaluació
Tal com vaig exposar en el foro de bon inici, em semblava que un debat tant excessivament pautat podia restar agilitat.
He procurat seguir de forma fidel les instruccions facilitades en el marc d'argumentació de Toulmin a l'hora d'elaborar les meves intervencions i, reconec que l'experiència m'ha semblat força enriquidora. Considero que les aportacions no s'han fet de qualsevol manera doncs calia reflexionar no únicament sobre l'argument sinó a més sobre el rol assignat a desenvolupar per ajustar-se a les consignes. La qual cosa considero ha propiciat força més solidesa a les argumentacions aportades per tots aquells que, com jo, han seguit aquest procediment.
Respecte del nombre limitat d'intervencions, no puc dir que hagi estat una bona experiència, doncs, m'ha obligat a reservar-me i, per tant, no he pogut intervenir en molts dels temes, tot i que m'hagués agradat. A més, la reserva implicava distribució en el temps, la qual cosa m'obligava a desconnectar del fil per, reprendre'l de nou en incorporar la meva aportació. Això implicava no únicament haver de llegir-me els nous missatges que ja és el pertinent sinó a més, llegir-me de nou els ja llegits per justament reprendre el fil en el marc de que ja s'havia aportat.
Trieu un o dos companys que destacarieu per la seva bona participació.
Després de llegir força aportacions des d'una postura burgesa de mirada miop i egocèntrica, m'ha agradat la darrera aportació de la Reyes Vilaseca, des del bandol oposat, que de forma crua i directa, ens diu:
“Eldeterminisme tecnològiccomparteix amb altres determinismes elementals -geogràfic, racial, biològic, econòmic o psicològic- la reducció de la complexa diversitat d'esdeveniments històrics, a una causa única i suficient. Detectant un "factor decisiu" es pretén simplificar a una clau molt senzilla, la multiplicitat i complexitat dels fenòmens. La micro-causalitat tecnològica ignora el caràcter social de la innovació. Desconeix que la tecnologia és l'aplicació de coneixements científics a la producció sota les normes del capital i que per tant no determina, sinó que és determinada pel procés social de l'acumulació. No imposa un imperatiu tecnològic, sinó que està sotmès a les regles de la competència i el benefici...” A l'Àfrica, com al barri de La Mina de Barcelona o al barri de La Salut de Badalona,... la TV porta l'ideal del desenvolupament... en realitat tots som immersos en la roda de consum que en el marc d'uns valors classistes ens proposa com destacar. I aquí estem tots, comprant i generant residus.
