martes, 28 de mayo de 2013

L'arbre que no em deixava veure el bosc... O, reconèixer la mirada en curt!


No puc fer més que reconèixer que centrada en la meva idea inicial, havia realitzat una lectura poc atenta del mòdul tan elaborat i enriquidor de Jonassen.1

Lo urgente desplaza lo importante, em sembla deia en Proust. I, també Mafalda, en alguna ocasió aprofità per aconsellar-nos.

Quina ha estat la clau de volta?

Les paraules “... el procés i ritme del canvi conceptual és variable2... Segons diferents investigadors...”  I, el meu cap em portar a proporcionar a aquelles paraules una mirada més atenta, amb la que continuar rellegint... “.. per alguns (Smith, diSessa,..) el canvi conceptual és un procés evolutiu d'ampliació i transformació gradual dels estats de coneixement. Aquest model de canvi conceptual és més piagetià en aquells punts en què els estudiants acomoden gradualment el coneixement que ja posseeixen i el converteixen en millors estructures de coneixement... Aquesta forma evolutiva de canvi conceptual requereix poca reestructuració dels sistemes conceptuals(Carey, 1985)...  Aquest tipus d'enriquiment és la forma més dèbil de canvi conceptual (Vosniadou, 1994)... 

Per a altres investigadors (chi, 1992; Thagard, 1992), el canvi conceptual és un procés revolucionari en el qual la manera com s'entenen els conceptes se substitueix per una altra comprensió que s'espera que sigui millor. El canvi és una reorganització radical o marcada de les estructures del coneixement(Dole i Sinatra, 1998)..."  I, en arribar a aquest punt vaig poder rememorar el dia en què el concepte d'aprenentatge significatiu i, la Zona de Desenvolupament Proper es va incorporar al meu corpus particular de coneixement i, per tant, va formar part de la meva vida.

Vaig identificar aquest procés revolucionari en la meva experiència vital, perquè realment va ser una sacsejada física i no únicament de reorganització radical d'estructures de coneixement o, de substitució per una altra comprensió. I, reflexionant sobre aquesta sacsejada vaig reconèixer, l'altre tipus de canvi conceptual, descrit més amunt. Doncs realment puc rememorar i reconèixer l'impacte en exposar-me als coneixements treballats al voltant de la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació, tant la simple articulació d'un marc conceptual ja existent, com els canvis en les relacions entre conceptes (Carey, 1998) en enriquir el meu pòsit. 


1Jonassen, D. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista en Cabero, J. (coord.) (2003) Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació. Barcelona: UOC

2Opus cit. (pag. 13)

viernes, 24 de mayo de 2013

El nou mapa!

Després de grans esforços destinats sobretot a obrir espai per intentar integrar la pràctica dissenyada en el mapa conceptual resultant del darrer exercici, aquest es veu així de bé:


Em resultava imprescindible incloure-la en el mapa conceptual general, doncs l'activitat ha estat pensada arrel d'una problemàtica real en el meu context laboral, per treballar amb uns participants concrets, amb unes característiques particulars fruit del context en què estan immersos i amb el que interactuen, el que els procura handicaps particulars a l'hora de realitzar els aprenentatges.

I, amb una clara intencionalitat d'afavorir situacions d'aprenentatge significatiu a través de les quals ajudar-los a pujar al tren en el que ja hi són els seus grups de referència, col·laborant a l'hora en la seva construcció personal.


Donat que l'activitat els roba part del seu temps lliure, aquella estoneta que se la passen mirant la TV, després d'esmorzar, mentre arriba l'hora de pujar a la furgo per anar a l'escola, aprofito l'Ipad per jugar a repassar les taules de multiplicar..... Però, hi ha un temps i un control d'errors... i aquestes tasques se les assignen i les controlen entre ells mentre un realitza la pràctica. Com? amb un paper i un bolígraf que porta preparat l'escrivent i el meu telèfon mòbil per controlar el temps d'execució.

I què passa quan finalment, l'escrivent canta aquell que ha assolit la pràctica en el millor temps i amb el menor nombre d'errors?....... PREMI!!!! DONG, DONG, DONG!!!! Un sobre de cromos, dels més valuosos i sol·licitats, espera el guanyador!!!

Ai!... jo vull un mòbil!

Hi havia una vegada.... :)

Durant el desenvolupament de les meves pràctiques, vaig tenir oportunitat d'assistir a vàries reunions de seguiment. En una en concret, d'un alumne de 5è de Primària diagnosticat de TDAH, al que anomenarem N,  el gabinet psicopedagògic que el porta ens informà  d'una experiència significativa per al tema que ens ocupa,

"...s'expressa la facilitat amb què l'alumne pot ser manipulat. I, la recent i intensa relació que aquest ha establert amb un altre alumne nouvingut, amb qui s'avé molt i al que ha arribat a expressar admiració... Però també es manifesta clarament la toxicitat de la influència que aquesta nova relació exerceix sobre N. 

Des que són amics, la seva relació va més enllà dels murs de l'escola i, se'ls pot veure pel carrer, quelcom que no era habitual del nostre protagonista. S'ha fet evident de forma significativa un increment de la seva autonomia. El nou amic porta telèfon mòbil, doncs és una manera com la seva mare, tot just trencada la seva relació sentimental, exerceix un cert control sobre el seu fill... 

Però, aquest aspecte, el fet de dur mòbil,  és vist per N com un element d'autonomia. Ho parla amb els seus pares, els hi demana de forma explícita! I aquests no li donen permís per disposar-ne. Per tant, N és conscient de la negativa parental davant l'ús d'un mòbil. 

Però N, tot i ser conscient de l'oposició dels seus pares, aconsegueix estalviar tots els diners que els seus pares li donen per llaminadures fins assolir la quantitat que li permet fer-se amb un dispositiu. I, tot i la normativa que regula l'adquisició d'aquests artefactes, n'adquireix un.

Passant els dies, N comença a mostrar conductes d'enuig, rebuig cap als altres,... Finalment, N en un gest de sinceritat obligat amb l'especialista de Psicomotricitat, on s'ha creat un clima d'intimitat en què s'hi treballen dinàmiques de la vessant emocional, sobre tot responsabilitat i de posicionament personal emocional davant de determinades situacions, desvetlla que ha rebut un missatge al mòbil de característiques obscenes. 

Seguint el fil del missatge es descobreix que l'origen d'aquest és el mòbil d'un tiet del seu amic. Un missatge rebotat, que ha anat a parar al mòbil de N. Però que el col·loca en una situació que no sap gestionar.

A partir del coneixement d'aquests successos, s'informa la família. El gabinet explica que l'aventura de N s'ha viscut amb certa vergonya però, sembla que ha servit com a element desencadenador de noves dinàmiques de relació familiar beneficioses per l'adolescent.

Referent al cas, es comença a treballar amb N, no des de la sanció sinó des de la prevenció, des de la capacitació per gestionar aquest tipus d'eines. Les NNTT que tant tenen avantatges com desavantatges, s'han de saber gestionar. A l'hora, es treballa amb N al respecte del seu àmbit relacional doncs l'experiència li ha donat la possibilitat de veure que hi ha gent preocupada i ocupada en el. I, si de bon començament va prendre la reacció dels adults com un atac a la seva voluntat de guanyar terreny per a la seva autonomia, també ha estat una boníssima experiència per valorar com és de valuós i necessari conservar la confiança en els seus éssers estimats que vigilen i vetllen per ell..."

Aquesta història la vaig escoltar com aquell que escolta un conte... plena d'expectació! ... I a sobre té final feliz! :)

Les NNTT ajuden l’alumne a adquirir independència i autonomia  en el seu aprenentatge. Però, penso que cal estar preparat per rebre-ho i saber-ho gestionar. Sovint prenem consciència de què sembla que l’ ús dels mitjans tecnològics, a l'hora que ens porten més autonomia, també afavoreixin la distància i la manca d’ interacció entre els individus. El coneixement es construeix a partir d’un conflicte cognitiu entre la recepció d’ informació i la seva interpretació a partir dels coneixements previs i de la interacció amb el context (aprenentatge significatiu). I això implica participació activa, aprendre fent (com defensa Roger Schank).

Però, 
  1. Cal estar preparat per rebre el coneixement, si volem que se'n faci d'ell un ús constructiu i enriquidor. I, les TIC, “com proposa la perspectiva del Teixit sense costures1, la innovació en el món tecnològic té sentit emmarcat en un context social, econòmic, polític i científic determinat” davant del qual hem de prendre un posicionament crític i actiu.  Cap tipus de tecnologia es desenvolupa en el buit, sinó en un espai sociohistòric, cultural i polític concret.
  2. L'ajuda d'un guia/mestre és necessària
  3. La tecnologia pot desenvolupar un paper important en la consecució d'una igualtat des de l'equitat i el respecte entre tots els que habitem aquest planeta, PERÒ NO SOLA!

    Us ha agradat la història? Agrairía que compartíssiu amb mi una mica del vostre posicionament crític! :)




1Domènech, M. i Tirado, F.J. (2002) Ciencia, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html

miércoles, 1 de mayo de 2013



Passat el moment de lliurament de l'informe síntesi, deslliurada finalment dels nervis propis del moment, incorporo el meu nou mapa conceptual general, que ha acompanyat l'esmentat informe.

Com podeu apreciar, s'explicita un increment en el domini de l'aplicació, la qual cosa, juntament amb la informació treballada afavoreix la presentació d'un mapa molt més ric tant en conceptes com en paraules d'enllaç, incorporant a més una figura inicialment desconeguda però que en l'actualitat ha esdevingut una interessant eina compiladora d'informació com és “El nodo anidado”. 

Tant fletxes com colors han estat utilitzats amb una intencionalitat clara. I el nombre de proposicions diferents resulta elevat, tot i que no s'incloguin gaires exemples.

Però, finalment, podem apreciar que, tret de l'increment de detalls, la idea de base que s'explicitava de forma tant rudimentària en el primer mapa conceptual, subjeu intacta.

Quan a la Síntesi del debat...


a) Una sola frase en negreta, una nova idea que us hagi sorprès, que us hagi copsat, que potser heu acceptat o adaptat a la vostra manera de veure el món educatiu, i, especialment la pràctica educativa, que defensarieu davant d'altres psicopedagogs, Argumenteu-la

“La tecnologia és cultura” M'ha fet molta por quan l'he llegida.
Des del meu punt de vista la tecnologia és un instrument que ens pot apropar o allunyar, depèn de com la fem servir, a la cultura, al coneixement,...

Hores d'ara l'ús de les TIC impliquen un nivell econòmic concret i, també una manera de viure i de fer concreta. Per tant, no és de rebut que aquestes estiguin acotades a un determinat sector de la societat, que no és justament el més nombrós.

Passejant per tots i cadascun dels fils de discussió que de forma tan acurada s'ens han plantejat, he pogut constatar que tard o d'hora, apareixen bases d'argumentació comunes a tots ells, tot i l'obligatorietat d'ajustar-se a uns determinats bàndols.

Personalment, em va costar molt possicionar-me en el bàndol assignat i, no precisament perquè fos més afin al bàndol oposat sinó què més aviat l'oportunitat em va convidar a prendre consciència del meu posicionament en una franja intermitja, de grissos.

Què va ser primer l'ou o la gallina? Penso que des d'una ment subjectiva com és la de l'individu no podem possicionar-nos de forma tant evident respecte de si la tecnologia és o no condicionant de la societat. Resulta evident que la nostra societat ha patit canvis amb l'ús de les TIC, fins i tot la nostra vida transcórrer més ràpid, tot és més efímer, els treballs, les relacions, els usos de les coses materials,.. però aquest penso que és el modus vivendi d'un sector de la societat, el que en fa ús, que no vol dir el que en sap fer ús. Aquelles comunitats a on no ha arribat aquesta eina, i per tant no han estat afectades per aquesta voragine, viuen al ritme habitual, i amb els valors habituals, encara que jo no gosaria dir que els seus valors són de tolerància, de compartir,... ho deixaria en suspens, i, en tot cas, sí que podria etiquetar-ho com una economia més de subsistència. Els ritmes s'adapten entre ells de forma sistèmica tant en una societat com en l'altra.

Vaig treballar en una llar d'acollida amb adolescents d'entre 12 i 17 anys que tots tenien un perfil de “facebook” En general l'usaven per compartir les seves experiències amb els seus amics, els quals eren del mateix context sociocultural en el que els protagonistes es movien -i, per tant, els companys de la llar també hi eren en aquest “cercle d'escollits”-.
Escrivint “a la seva manera”, compartint les seves fotografies, s'havien construït un micro-cosmos que arribava a condicionar la seva conducta en el món real.
Per mi va ser una sorpresa veure que era l'únic coneixement que tenien de l'ordinador i, no l'arribaven a connectar i transferir a l'hora de fer servir una aplicació tant estesa com el word.

Des del meu punt de vista i, tal com he dit en passar per tots els fils de discusió, he pogut concloure que,

  1. Cal estar preparat per rebre el coneixement, si volem que se'n faci d'ell un ús enriquidor. I, les TIC, com diu la Núria Sebastian1, “com proposa la perspectiva del Teixit sense costures, la innovació en el món tecnològic té sentit emmarcat en un context social, econòmic, polític i científic determinat” O, la Llanos Martínez2, seguint el mòdul, “cap tipus de tecnologia es desenvolupa en el buit, sinó en un espai sociohistòric, cultural i polític concret.
  2. L'ajuda d'un guia/mestre ens pot ajudar en aquest procés d'aprenentatge. Doncs la fita és l'assoliment d'aprenentatges significatius que ens ajudin, no únicament a ser autònoms sinó a més, a educar la nostra mirada crítica.
  3. La tecnologia pot desenvolupar un paper important en la consecució d'una igualtat des de l'equitat i el respecte entre tots els que habitem aquest planeta

b) Valoreu la vostra pròpia participació en funció dels criteris d'avaluació

Tal com vaig exposar en el foro de bon inici, em semblava que un debat tant excessivament pautat podia restar agilitat.

He procurat seguir de forma fidel les instruccions facilitades en el marc d'argumentació de Toulmin a l'hora d'elaborar les meves intervencions i, reconec que l'experiència m'ha semblat força enriquidora. Considero que les aportacions no s'han fet de qualsevol manera doncs calia reflexionar no únicament sobre l'argument sinó a més sobre el rol assignat a desenvolupar per ajustar-se a les consignes. La qual cosa considero ha propiciat força més solidesa a les argumentacions aportades per tots aquells que, com jo, han seguit aquest procediment.

Respecte del nombre limitat d'intervencions, no puc dir que hagi estat una bona experiència, doncs, m'ha obligat a reservar-me i, per tant, no he pogut intervenir en molts dels temes, tot i que m'hagués agradat. A més, la reserva implicava distribució en el temps, la qual cosa m'obligava a desconnectar del fil per, reprendre'l de nou en incorporar la meva aportació. Això implicava no únicament haver de llegir-me els nous missatges que ja és el pertinent sinó a més, llegir-me de nou els ja llegits per justament reprendre el fil en el marc de que ja s'havia aportat.

  1. Trieu un o dos companys que destacarieu per la seva bona participació.

Després de llegir força aportacions des d'una postura burgesa de mirada miop i egocèntrica, m'ha agradat la darrera aportació de la Reyes Vilaseca, des del bandol oposat, que de forma crua i directa, ens diu:

Eldeterminisme tecnològiccomparteix amb altres determinismes elementals -geogràfic, racial, biològic, econòmic o psicològic- la reducció de la complexa diversitat d'esdeveniments històrics, a una causa única i suficient. Detectant un "factor decisiu" es pretén simplificar a una clau molt senzilla, la multiplicitat i complexitat dels fenòmens. La micro-causalitat tecnològica ignora el caràcter social de la innovació. Desconeix que la tecnologia és l'aplicació de coneixements científics a la producció sota les normes del capital i que per tant no determina, sinó que és determinada pel procés social de l'acumulació. No imposa un imperatiu tecnològic, sinó que està sotmès a les regles de la competència i el benefici...” A l'Àfrica, com al barri de La Mina de Barcelona o al barri de La Salut de Badalona,... la TV porta l'ideal del desenvolupament... en realitat tots som immersos en la roda de consum que en el marc d'uns valors classistes ens proposa com destacar. I aquí estem tots, comprant i generant residus.

1Nuria Sebastian. Fil la gran idea de Binta.
2Llanos Martinez. Fil: la gran idea de Binta